Fem de poetes (Ep!, simbolistes)

AUSENCIA

Hauré d'aixecar la vasta vida

que cada matí hauré de reconstruir.

Des de que te'n vas anar,

quants llocs s'han tornat en và

i sense sentit, iguals.

Tardes que van ser fruit de la teva imatge,

melodies en que sempre m'esperaves.

Notes sobre el post-simbolisme

Què és el simbolisme? 

El Simbolisme va ser un moviment artístic d'origen francès i belga, que es va dur a terme en la poesia i en les arts. Era una reacció contra el Naturalisme i el Realisme. 

Es va caracteritzar pel fet de voler expressar idees i sentiments, a través de la utilització de símbols. Es substitueix la realitat per la idea.

En què es diferencia del post-simbolisme?

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.

Qui és Baudelaire? 

Charles-Pierre Baudelaire va ser un poeta, crític i traductor francès. Va ser un dels poetes més influents del segle XIX i se'l va anomenar "el poeta maleït" degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos. Aquest personatge va ser l'autor del moviment simbolista amb l'obra "les flors del mal".

Com és que una obra publicada el 1857 influencià un autor dels anys 30 del segle XX? Quina és aquesta obra?

L'obra va ser "les flors del mal", una recopilació de poemes que marcà l'inici del corrent simbolista. Aquesta obra va influenciar a Màrius Torres,bàsicament per ser la primera obra publicada simbolista.

Qui és Mallarmé? què té a veure amb la poesia de Màrius Torres? I Rimbaud? i qui és aquest paio de la foto?

Mallarmé Stéphane va ser un poeta francès que va iniciar una renovació de la poesia, fent-la entrar a la modernitat a finals del segle XIX. Mallarmé va descobrir que si "el Cel és mort", el no-res és un punt de partida que porta a la bellesa i a l'Ide. En la poesia de Màrius torres va influenciar en el tema de la trascendència i de la concepció de la mort.

Jean Nicolas Arthur Rimbaud va ser un altre poeta francès, va dedicar gran part de la seva obra a fer recerques i investigacions sobre la llengua. El seu estil es basa en la musicalitat i el domini dels sentits.

L'home de la foto és Mallarmé Stéphane.

Figures retòriques

Al·literació: Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.

Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.

 

Antitesis: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

tindreu els ulls vessant
i les mans buides!

 

Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor. 

La pell del mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat. 

 

Epitet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.

Les més humils engrunes
no fóren un regal?

 

Hiperbaton: Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada. 

Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.

 

Hiperbole: Figura que es fonamenta en una exageració evident

Tronen els canons i,
en la distància,
esquitxen tot l’espai
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit. 

Ironia: Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 

heu proclamat al món
la vostra proesa solidària

 

Metafora: Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia. 

Un trau sinuós,
obert al mig d’aquest tapís obscur, 

Personificacions: atribució de qualitats humanes a un objecte inanimat

Las estrellas nos miraban
mientras la ciudad sonreía

Polisidenton: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió. 

I en tenen per a tot
i no n’abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen.

Terror i emotivitat

En el primer fragment, Mª Àgnels Anglada tracta el tema de la mort des d'un punt de vista no gaire sàdic i més neutre, en canvi en el segon fragment, l'escriptora tracta el tema de la mort d'una manera molt més directe i més descriptiva.
El més expressiu és el segon fragmen ja que ho explica més detalladament, tot i que en els dos descriu bé els fets ja que ha de tenir en compte totes les víctimes que hi va haver.

Heu llegit la novel·la? si oi?

 

Capítol 1: la narradora viatja a Rodes, on decideix que escriurà la novel·la sobre el genocidi del poble armeni.

Capítol 2: es presenten dos personatges, Aram i Lorgos, i mentre bussegen pel Mediterrani passen per Trebisonda (Armènia), Van-llac-: monestir de Narek (Armènia), Aghatamar -illot-: església de Santa Creu (Armènia), Plana d'Abagha (Armènia), Igdir (Armènia), Echmiadzin (Armènia), Jerevan (Armènia), Port de Pireu (Grècia). 

Capítol 3: Aram i la seva mare són a Atenes com altres regugiats armenis. Durant aquest capítol esta a Atenes (Grècia), Illes Ciclades (Grècia), Patràs (Grècia), Illa Ítaca (Grècia), Illes Jòniques (Grècia).

Capitol 4: Aram i la seva mare son al vaixell que els portarà cap a Marsella. Pel camí passen per Corint (Grècia), Bríndisi (itàlia), Gènova (Itàlia).

Capitol 5: Aram i la seva mare han arribat a Marsella. Aqui és la seva mare qui redacta les seves vivències. Estan a Marsella (França).

Capitol 6: Aram i la seva mare continuen a Marsella (França).

Capitol 7: La mare d'Aram rep una carte del pare Mesrob, del monestir de Venècia on havia estudiat Vahé quan era jove. estan a Marsella (França).

Final i epíleg: Aram i Alèxia es van casar.

Els cicles narratius d'Anglada

 -El cicle "Trio de Mitilene" on escriu les novel·les Viola d'amore, Artemísia i El violí d'Auschwitz. En la seva obra l'autora vol destacar els elements fonamentals de la seva obre, en aquest cas la música i el món clàssic. 

-El cicle "Dues planes" on escriu Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L'agent del rei. L'objectiu en comú d'aquest cicle és Vic i l'Empordà.

-El cicle "Mediterrànies", on escriu Quadern d'Aram, També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d'escuma. Els elements fonamentals és la Mediterrània, des de Catalunya fins a Turquia.

El quadern d'Aram: la literatura testimonial

Què és i on és Armènia?

La República d'Armènia és un país del Caucas, que des del 1990 va ser una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, i els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La seva capital és Erevan.

Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?

L'imperi Otomà era una entitat política pluriètnica i plurireligiosa. Entre les diferents ètnies que hi havia destacava Armènia que antigament havia estat un país independent. Al llarg del segle XIX van sorgir els primers partits nacionalistes armenis i es van desencadenar un seguit de revoltes armades per demanar la independència dels armenis. La situació es va convertir en una matança contra els armenis i van deixar de ser reconeguts com a minoria ètnica i religiosa. 
L'imperi Otomà va entrar a la Primera Guerra Mundial com aliat d'Alemanya i en contra de Rússia, França i Gran Bretanya. Degut això van esdevenir sospitosos d'ajudar a l'enemic i va començar el genocidi armeni.

Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?

 El genocidi armeni va ser un seguit de matances i deportacions dels armenis de l'actual territori de Turquia, que aleshores era l'Imperi Otomà. Aquest genocidi tenia la finalitat d'eliminar totalment la població armènia dels territoris turcs. Actualment, l'estat turc nega l'existència d'aquest genocidi i afirma que la població turca va ser la víctima real per part dels armenis.